Com emprar el color

A una lliçó anterior us vaig ensenyar el tipus de color que n'hi ha, doncs bé avui us ensenyaré com emprar-los. Em centraré a la tècnica de llapis de colors.

Abans de començar: 

Hem de triar el tipus de paper: us recomane que on siga molt rugós, ni molt setinat.

La inclinació del llapis és molt important: podem agafar-lo com si anàrem a escriure, o pel contrari quasi paral·lel al full.

 

La punta del llapis: podem fer-li punta de manera tradicional, açò ens permetrà fer traçades amb més detall. Altrament podem treure-li punta amb una fulla, açò ens donarà més superfície de mina i utilitzar-la per cobrir superfícies més grans. 

Us recorde que el blanc és l'absència de color, per tant, si voleu emprar el color blanc, aprofiteu el blanc del full. 

Us recomane, pintar de menys a més, ja que els colors clars no cobreixen els color obscurs, així doncs, comenceu amb una capa suau i aconseguiu el to per superposició.

Ara duré a terme la tècnica tonal. Us donaré els passos a seguir:

• Elegeix els colors que vages a utilitzar.

•  Fes un dibuix lineal del teu objecte. (En aquesta pràctica us explique com) Hem de procurar que els traços siguen molt suaus per tal de no deixar marques en el paper. 
  
• Repassa el contorn del dibuix. És fonamental utilitzar un color que puga integrar-se en el dibuix.
  
• A continuació s'aplica la primera capa de color. Intentarem que siga molt suau.

• Amb altre dels colors principals de la composició li donarem una altra capa i emfatitzarem en les zones més ressaltades. 
  

• Seguidament fusionarem els colors. 

• Ara que ja tenim un esquema cromàtic, reforçarem els colors.

• Ara toca accentuar les ombres. 

• Finalment aprofundirem encara més en el ombres i destacarem les zones més brillants. També per aportar més realisme al conjunt dibuixarem l'ombra del conjunt amb un to neutre.

Bibliografia: Educación plastica y visual. Editorial SM.

Imatges: https://pixabay.com/

Roy Lichtenstein

Hola alumnes!

Com que a classe hem de realitzar un còmic, ara us parlaré d'un artista pertanyent al pop art que s'anomena Lichtenstein, les obres del qual es van concentrar en la crítica del món contemporani, a través de pintades amb colors primaris.

Roy Fox Lichtenstein (Nova York, 27 d'octubre de 1923-ibídem, 29 de setembre de 1997) va ser un pintor nord-americà d'art pop, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves interpretacions a gran escala de l'art del còmic.

Autor prolífic, durant els seus últims anys va aconseguir major presència i estima en museus de tot el món. A Espanya existeixen exemples seus en el Museu Thyssen-*Bornemisza (Si teniu ocasió us recomane que hi aneu😄)

Ara us mostraré les seues obres més conegudes:

El bes

Aquesta acolorida pintura, realitzada per l'artista nord-americà en 1963, té com a títol original Kiss II. L'obra és una mostra més de l'estil de Lichtenstein, que amplia imatges extretes del còmic.

Pinzellada.

Aquesta escultura, de 1996 i que pot trobar-se al pati de l' Edifici Nouvelle del Museu Regna Sofia a Madrid, és una peça més de la col·lecció Brushstrokes de Roy Lichtenstein, una sèrie de pintures i escultures de pinzellades de colors que l'artista va comparar en una de les seves entrevistes amb "rodanxes de bacó".

Mira Mickey

Realitzada en 1961 i de gran grandària, aquest oli sobre llenç de traços dubitatius va significar molt per Lichtenstein, ja que amb ell va tenir lloc la ruptura amb el que havia creat fins a aquest moment.

WHAAM!

Considerada pels crítics de l'art com una de les obres més importants de l'artista, aquesta pintura va ser creada a partir d'imatges de còmics de guerra. El panell de l'esquerra mostra un avió llançant un coet; si s'observa el de la dreta, podem veure com impacta a un segon avió que crema en flames. Whaam!, és a vegades encasellat en el mateix gènere de antiguerra que el Guernica de Picasso.

Les creacions amb onomatopeies com a títol aviat es convertirien en una marca del treball de Roy Lichtenstein, com es pot comprovar en Bratatat! Y Varoom!

Pollastre rostit

Si per alguna cosa va destacar Lichtenstein, va ser pel seu afany per trencar amb el convencionalment establert, creant còmics i motius simples que més aviat semblaven una burla.

Figures amb vesprejar

En els setanta, vuitanta i noranta l'artista nord-americà es deixa influir pel cubisme, l'expressionisme i el surrealisme (D'aquests estils us parlaré més endavant). Els crítics sovint han qualificat de "fredes" les obres de Lichtenstein, ja que posava certa meticulositat en el disseny i les composicions quedaven gairebé mecàniques.

Dona en el bany

En aquesta obra, situada en el Museu Thyssen-*Bornemisza de Madrid, Lichtenstein juga amb un cromatisme de colors primaris que, unit a la simplesa de línies i corbes.

Cara de Barcelona

Aquesta cridanera obra d'art, tant pels seus colors com per la seva grandària (15 metres d'altura)-, no pansa desapercebuda a la Ciutat Comtal. Pertanyent a la seva col·lecció Brushstrokes (Pinzellades), l'escultura ret homenatge a l'urbs que anava a acollir els Jocs Olímpics de 1992 i al seu millor arquitecte, Antoni Gaudí, com pot comprovar-se en observar la seva forma excèntrica.

Dona plorant

Rojo, negre, groc i blau eren els colors preferits de Lichtenstein, amb els quals aconseguia captar a la perfecció les modes i esdeveniments de l'època. El farciment de la cara, molt característic en les seves creacions, ho va aconseguir amb la coneguda tècnica dels punts benday, amb l'objectiu de representar les variacions cromàtiques d'una forma molt esquemàtica. A principis dels 60, aquest procés d'impressió industrial només era utilitzat pels dibuixants de còmics, ja que així estalviaven diners a acolorir els dibuixos, però ell la va adaptar a la seva pintura, al mateix temps que començava la seva etapa del pop art.

web d'interés:

museu thyssen

Regna Sofia
Font: https://www.muyinteresante.es/cultura/arte-cultura
Imatges: https://commons.wikimedia.org/

El moviment

L’altre dia vos vaig explicar com dibuixar una figura humana, doncs bé, avui vos ensenyaré a donar-li vida amb uns consells que vos facilitaran la feina. Primer de tot una xicoteta explicació:

Existeixen figures dinàmiques i figures estàtiques. Les figures dinàmiques són aquelles que expressen moviment d’alguna manera, altrament les estàtiques no es mouen.

Per tal que una figura done sensació de moviment, les línies han de ser el menys horitzontal i vertical possible, puix que les línies diagonals aporten dinamisme. Les corbes també aporten molt de dinamisme a causa que obliguen a seguir-les amb la vista, i a vegades poden crear il·lusions òptiques.

És molt important l’equilibri, açò és necessari perquè la posició en què dibuixem la figura expresse el que volem, és a dir que parega que estiga caminant, corrent o descansant sense que parega que cau, i que es veja que ha perdut l’equilibri si és eixe el teu objectiu. El punt d’equilibri es localitza al melic sense importar la posició en què estiga.

Passos a seguir per a dibuixar una figura humana en moviment:

Per a començar és important representar la figura de forma esquemàtica i representant només els trets més significatius.

• Assenyalar la direcció del cos amb una línia. Normalment coincideix amb la columna vertebral, però aquesta marca la direcció general.
• Dibuixar el cap i cap a on volem que mire el personatge.
  
• Marcar els eixos posturals, sobretot el dels malucs amb una línia de direcció.
• Dibuixar la direcció de les cames i trobar el peu en què es recolza el pes, i en quin no (i estem representant un bot, açò no fa falta)
• Dibuixar la direcció de les mans.
• Ara cal fixar-se en l’equilibri, en els punts de suport, o si cal compensar masses.
• Finalment construïm la figura traçant línies d’unió de l’estructura.

*No hem d’oblidar el tema de les proporcions de les diferents parts del cos. Recordem:

A treballar!! Fins la pròxima!!

Bibliografia: Educación plástica y visual. Editorial SM
Bibliografia: Dibujo de la figura humana. Gestos y movimientos. Editorial.Promopres
Imatges: https://pixabay.com/

El color

Avui vos parlaré sobre el color i la seua barreja. Són molt interessants totes les opcions que teniu, a més a més açò vos pot servir molt quan empreu tècnica humida als vostres treballs.:
 

COLORS PRIMARIS
Es considera color primari, aquell que no es pot obtenir amb la barreja de cap altre. A més a més, arran d’ells, barrejant-los de dos en dos podem obtenir tota la resta de colors. Són:
• BLAU CYAN
• MAGENTA
• GROC
La suma dels tres colors primaris és NEGRE
COLORS SECUNDARIS
S’anomena color secundari, a aquell color obtingut de la barreja al cinquanta per cent de dos primaris. Aquest color és alhora color complementari, d’aquell color primari que no ha intervingut en la seua creació. Són:
• Groc + magenta = ROIG (Complementari –blau cyan)
• Groc + blau cyan= VERD (Complementari – magenta)
• Blau cyan + magenta= VIOLETA (Complementari – groc cadmi)

Es corresponen amb els color llums ( perquè aquestos que vos estic explicant són els color pigment,però d'açò en parlarem un altre dia😉)
COLORS TERCIARIS
S’anomenen colors terciaris o intermedis a la suma d’un primari més un secundari. Són:
• TARONJA = roig + magenta
• VERD FESTUC= verd + groc
• BLAU TURQUESA= verd + cyan
• BLAU PORPRA = Violeta + blau
• CARMÍ= Violeta + magenta
• AMBRE= roig + groc
Vos deixe un vídeo que ho explica molt bé!

Bibliografia: Educación plástica y visual. Editorial SM

El Clarobscur

Avui vos ensenyaré a donar-li volum als vostres dibuixos!

Qualsevol figura representada només pel seu contorn té mancança de volum, és a dir, es veu plana. Si pretenem crear efecte de volum en el dibuix, haurem d’utilitzar el clarobscur.

El clarobscur és un joc de llums i ombres que està present en qualsevol representació gràfica. La seua funció cabdal és modelar les figures i crear la il·lusió òptica de tridimensionalitat. Existeixen distintes formes de dur a terme el clarobscur, les principals són:

• Ombrejat lineal: crear un valor obscur amb línies paral·leles. Com més juntes són les línies, més opaca serà l’ombra.

• Tramat creuat: crear ombres amb línies creuades. Poden ser línies rectes o gargots.

• Difuminat: crear ombres estenent la taca mitjançant un esfumí.

• Puntejat: crear ombres a través d’una sèrie de punts. En les zones on més s’hi acumulen més obscura serà l’ombra.

Com podem dur a terme el clarobscur? Ara vos indicaré el camí a seguir:

• Elegeix els materials que vages a utilitzar: Els llapis es classifiquen en distints graus de duresa i suavitat. Açò s’assenyala de la següent forma: d’una banda B significa que el llapis és tou, d’altra banda H vol dir que el llapis és dur.
• Fes un dibuix lineal del teu dibuix: Dus a terme l’encaixat.
• Fes una escala de valors: Ha d’anar des del blanc, fins al negre passant per una escala de grisos.
• Situa la Font de llum. Les zones més properes a la llum seran les més brillants, mestres que les més llunyanes seran més fosques.
• Tria un mètode d’ombreig: dependrà de la textura que vulgues donar-li a l’objecte.
• Esbossa l’ombreig: com que ens trobem en la fase inicial del dibuix, no hauríem de emprar el to de llapis més obscur, d’aquesta manera podrem esborrar o canviar de lloc punts clars o punts obscurs.
• Afegeix més capes d’ombra: enfosqueix les ombres a poc a poc, afegint capes lleugeres successivament.
• Difumina les àrees ombrejades i integra-les: els millors resultats s’obtenen amb un esfumí. Amb ell podràs suavitzar les vores i s’obté un ombreig més gradual i més realista.
• Empra un esborrador per a rectificar la lluentor: enllesteix el teu dibuix donant brillantor en les zones que reben la llum directament.

Bibliografia: Educación plástica y visual. Editorial SM
Imatges: https://pixabay.com/

La figura humana

Avui vos parlaré d’un tema molt útil alora de realitzar les vostres obre, com és la proporció de la figura humana. Emprant aquest mètode li donareu realisme als vostres personatges.

Les proporcions de les formes artístiques al llarg de la història s’han basat en conceptes matemàtics i geomètrics. Mitjançant fórmules matemàtiques s’estableixen les proporcions ideals del cos humà; el qual es divideix en parts que s’anomenen mòduls. És ací on apareix el concepte de Cànon.

 En el cànon clàssic grec s’estableix el cap com a unitat de mesura per a la representació de la resta de la figura.

Policlet va establir el cànon dels 7 caps com a model de cos perfectament proporcionat, més tard Lisipo va crear altre cànon més esvelt que l’anterior augmentant-lo a set caps i mig.

Aquests cànons ens serveixen per a dibuixar la figura humana de forma proporcionada i a col·locar les parts del cos adequadament. Aquests cànons ens serveixen de guia a l’hora de fer un esborrany.

La figura humana és un dels temes més apassionants al que s’enfronta el dibuixant atés que no és faena senzilla, requereix una gran capacitat d’observació, i sobretot molta tècnica. Ara vos explicaré una de les claus fonamentals per a dibuixar una figura proporcionada, utilitzant els cànons del cos humà.

Passos bàsics per a aprendre a dibuixar la figura humana:

•  Decidim el paper, el model i el llapis que emprarem.
•  Traçarem l’eix que ens dóna la informació simètrica de la figura i a més coincideix amb la columna vertebral. Malgrat que no siguem éssers simètrics per a dur a terme una correcta proporció, s’estableix la línia divisòria de la figura.
• Ara triarem el cànon que volem emprar (7, 7’5 o 8 d’alçada per 2 d’amplària, dibuixarem un rectangle i farem l’encaix)
• Ara dibuixarem l’estructura del cos humà amb formes bàsiques. Emprarem cercles que unirem amb línies.

• Ara arriba el moment d’afegir músculs i carn a la nostra figura. Ho farem mitjançant ovals que ajuntarem per tal de donar-li forma.
• Aquest pas consisteix a esbossar lleugerament el contorn mitjançant un llapis. L’objectiu d’aquesta part del procés és aportar major precisió a l’estructura inicial perquè parega més realista.
• Per últim cal imaginar els complements de la figura com per exemple la roba, els accessoris. En aquest últim pas també podríem afegir color.
  

Bibliografia: Dibujo de la figura humana. Gestos y movimientos. Editorial.Promopres
Imatges: https://pixabay.com/

L'encaix

Benvolguts alumnes!

Avui vos donaré uns consells perquè els vostres dibuixos vos isquen més proporcionats. Començarem per l’encaix, sabeu el que és??

L’encaix són unes línies que serveixen per a marcar les proporcions d’un dibuix. És a dir, l’encaix ens serveix perquè el dibuix no ens isca desproporcionat. Ara veurem com són aquestes línies, i quan i com es tracen.

En aquestes línies estan marcades l’alçada, l’amplària, i trets i mesures útils a l’hora d’afrontar l'objecte, atés que utilitzant línies rectes dibuixem la forma en general. Una vegada fet aquest esquema, podem començar el dibuix amb la seguretat que ens eixirà bé.

La forma de qualsevol objecte siga pla, siga corpori, pot considerar-se tancat en una figura geomètrica regular o irregular d’acord amb la forma del mateix o bé barrejant diverses formes simples. Totes les formes poden representar-se d’aquesta manera: deduint la seua estructura geomètrica. La figura geomètrica que envolta a l'objecte actua com a caixa, i d’ací ix el nom “encaixar”.

Quan es fa l’encaix? Sempre abans que el dibuix, i ara vos diré els passos a seguir:

• Observem l’objecte real que tenim davant i veiem la seua amplària i alçada.
• Dibuixem un quadre que tinga proporcionalment eixa amplària i alçada. Açò ho farem emprant el sistema per a calcular proporcions, podem ajudar-nos d’una agulla de fer punt, una plomada, llapis, regla i traslladarem les mesures al paper. Si l’objecte és simètric, també traçarem un eix central que ens ajudarà a dibuixar iguals la part esquerra i la part dreta.
• Després podem traçar alguna línia auxiliar més.
• Una vegada marcades les proporcions, dibuixarem amb traços rectes i esquemàtics l’objecte.
• Finalment sobre l’encaix dibuixarem l’objecte real i esborrarem les línies de l’encaix.

Enllaç d’interés:

https://valero7.webnode.es/la-composicion/

Bibliografia: Educación plástica y visual. Editorial SM
Imatges: https://pixabay.com/