Tècniques

Bon dia a tots!,

Avui parlarem sobre les tècniques que podeu emprar per a realitzar els vostres treballs. Són moltíssimes i molt variades les opcions que teniu disponibles. Hem de tindre en compte, que la decisió de triar un material o un altre pot influir en el significat que volem transmetre. 

Primerament diferenciarem en dos grans blocs: Tècniques seques, que venen en forma de llapis o barra i tècniques humides, que com indica el seu nom necessiten un líquid (aigua o oli) per a la seua utilització. Les primeres són més precises, però les segones donen més qualitat a més d’aportar textura. 

Entre les tècniques seques tenim: 

Llapis de grafit

Llapis de colors

Retoladors 

Ceres 

Carbonet

Pastel

Ara les tècniques humides: 

Pintura al Tremp 

Boy's head. Lucian Freud (1952) Pintura al tremp sobre llenç

Oli 

La nit estrelada. Vincent Van Gogh (1889) Oli sobre llenç.

Aquarel·la 

La primera aquarel·la abstracta. Kandinsky (1910) Aquarel·la sobre paper.

A més d’aquestes tècniques també podem usar altres recursos com per exemple: tècniques d’impressió (com són el gravat o la serigrafia), les noves tecnologies (teniu programes de dibuix per ordinador, que us facilitaran a tasca) o el collage, una tècnica que dóna uns resultats molt interessants, a més de poder usar materials de rebuig.

El somni de la raó produeix monstres. Francisco de Goya y Lucientes. (1799) Aiguatinta i aiguafort.

Com que em pareix una tècnica molt assequible,ràpida i cridanera a més d’econòmica, us donaré uns consells per realitzar collage: 

• Pensa en la línia de treball que portaràs. 
• Pensa en el suport que empraràs. 
• Realitza un esbós amb la idea que pretens transmetre. 
• Tria, plega, talla i esquinça les diferents formes de paper que usaràs. Pots elegir entre tisores o cúter. Si el que busques és donar-li més textura fes-ho amb les mans. 
• Distribueix els trossos de paper com vols que siga el resultat final. 
• Finalment pega els dibuixos, papers, imatges, teles. Has de posar atenció a triar l’adhesiu idoni per a cada tipus de superfície. 

Natura morta amb cadira de reixeta. Pablo Ruiz Picasso (1912) Collage.

Doncs això és tot per avui. Fins a la pròxima!

Font: https://es.slideshare.net/luciaag/tecnicas-artsticas

Imatges: 

Pixabay.com

Flickr.com

commons.wikimedia.org

pxhere.com

La composició

Hola amics! 

Avui donem un passet més a les lliçons de dibuix i us explicaré com crear una composició equilibrada. Així doncs, us donaré uns consells per a col·locar els elements en l’espai de l’obra. A més, La composició ajuda a guiar la mirada de l’espectador a través de l’obra i respon una qüestió important, què és el que ens vol contar? Encara que de vegades no hi ha perquè seguir les normes, ja ho deia Picasso: 

“aprén les regles com un professional, perquè pugues trencar-les com un artista”.

Us mostre uns exemples de composicions:

COMPOSICIÓ SIMÈTRICA

Molts dels temes que es representen normalment tenen un o diversos plànols de simetria, inclús la línia de l’horitzó pot actuar com a eix.

La imatge resulta agradable si els motius situats a ambdós costats de l’eix de simetria, atès que tenen el mateix pes visual. La composició simètrica és solemne, formal i senzilla, però massa mecànica i freda.

COMPOSICIÓ ASIMÈTRICA.

Aquestes són contràries a les que us he explicat anteriorment. Normalment es denominen amb nom de lletra o figura geomètrica. Les més comunes són: la triangular, o L, S i C.

Aquest quadre que s'anomena: La llibertat guiant al poble d'Eugène Delacroix té una composició triangular.

COMPOSICIÓ RADIAL.

Consisteix a centrar l’atenció en un element principal, el qual es trobarà al centre i la resta al voltant.

Ara us ensenyaré una regla de composició amb la qual mai fallareu, estigueu molt atents! S’anomena la regla dels dos terços.

Es basa a dividir un espai rectangular en tres bandes igual, tant verticalment, com horitzontalment. Les línies determinen l’espaion se situaran els elements de la composició, i les interseccions de les quatre línies seran els punts on es col·loquen els elements més importants de la imatge, aquests reben el nom de punts d’interés. No és necessari ocupar tots els punts, sinó posar sobre qualsevol d’aquests el component cabdal.
Com sempre faig, ara us diré el camí a seguir per a realitzar aquest tipus de composició: 

1. Elegir els motius a representar, i distingir les figures principals de les secundàries. 
2. Elegir el format i el suport, puix que depenent dels objectes o idees a representar ens serà més útil si és vertical o horitzontal. 
3. Dividir el suport en 9 parts iguals, mitjançant dues línies verticals i dues horitzontals. D’aquesta forma obtindrem els punts d’interés. 
4. A manera d’esbós juga amb els diferents elements que compondran la teua representació i intenta situar-los en els punts d’interés o fes-los coincidir amb alguna de les línies verticals i horitzontals. 
5. Una vegada col·locats els elements principals, podem començar a donar-li forma al dibuix amb les distintes tècniques estudiades en les anteriors sessions.

Ara només queda treballar de valent, ànim!!

Bibliografia: Educación plàstica y visual. Editorial SM.
Imatges: 
https://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
https://pxhere.com/
https://www.flickr.com/

Anem al museu?

Estem d'aniversari!

El museu del Prado compleix dos-cents anys UUUAAAAUUUUUUUUU!!

Així que per a celebrar-ho, avui us mostraré algunes de les obres més importants que podem trobar-hi:

Francisco de Goya va representar un dels esdeveniments més terribles durant l'aixecament contra els francesos, els afusellaments del 3 de maig a la muntanya de Príncep Pío. Malgrat que aquesta obra és la més famosa de l'artista, també us recomane que visiteu la seua sèrie de les pintures negres. 

El cavaller de la mà en el pit
El Greco va pintar un grup de retrats de cavallers del que forma part aquesta obra. Aquesta pintura és una de les més emblemàtiques de l'artista per haver estat una de les primeres que va realitzar a Espanya, perquè el Greco com bé diu el sue nom, va nàixer a Grècia i el seu nom verdader era Doménikos Theotokópoulos, en grec Δομήνικος Θεοτοκόπουλος 😲

El somni de Jacob

Aquesta pintura de Ribera retrata un famós episodi de la vida de Jacob, interpretat en nombroses obres al llarg dels segles. L'artista decideix mostrar amb un pastor cansat aquest episodi, fugint de les grandioses representacions barroques d'aquest fragment bíblic i optant per l'elegància de la quotidianitat.

L'Anunciació

Entre 1423 i 1429 Fra Angelico va realitzar les seves primeres obres, període al que pertany aquesta pintura que realitzaria en el convent de Santo Domingo en Fiésole després d'haver-se convertit en dominico. És considerada una de les primeres obres mestres de l'artista, però en ella hi ha encara petits defectes en la seva realització, com l'escàs maneig de la perspectiva i un limitat coneixement d'anatomia. (Açò a vosaltres no us passarà si seguiu tots els meus consells i consulteu tots els recursos disponibles en aquest blog)

La bellesa barroca

Aquesta obra de Rubens representa a les filles de Júpiter i Eurymone, símbols de la bellesa ideal i la sensualitat barroca. Hesíode va relacionar en la Ilíada a aquestes noies amb la deessa Afrodita, convertint-se en les representants de la fertilitat, la sexualitat i l'amor. A més a més en aquesta obra podeu observar un altre tipus de cànon, però en aquest cas de bellesa.

Ara us presente un selfie de Dürer
Aquesta obra realitzada per l'artista en 1498 quan tenia 26 anys,demostra la destresa tècnica i artística amb la qual explicava.

Judit contra els espanyols

El Museu del Prado alberga en la seva col·lecció una de les obres més interessants de Rembrandt, Judit en el banquet de Holofernes. Entre 1633 i 1636 l'artista holandès va pintar una sèrie d'al·legories personificades amb heroiques dones. La dama protagonista de l'escena va ser interpretada com Artemisa, però les últimes recerques entenen que es tracta de Judit, utilitzada com un símbol de reivindicació independentista enfront de l'invasor espanyol.

El davallament

Aquest retaule de Roger van der Weyden és una de les grans joies del Museu del Prado. Aquesta obra va ser pintada per a la capella de La nostra Senyora Extramurs de Lovainai va ser comprada en 1549 per María d'Hongria, passant després a les mans del seu nebot Felipe II. En 1939 aquesta obra es va incorporar al museu madrileny i és una de les peces que demostra la superioritat tècnica i rapidesa amb la qual pintava el seu autor.  

Les Menines

Probablement l'obra més coneguda del museu. L'obra mestra de Velázquez, pintada en 1656 a la Cambra del Príncep de l'Alcàsser de Madrid, en la qual representa a la família del rei Felipe IV, és una de les pintures imprescindibles i que més mirades atreuen en el Museu del Prado. Aquest retrat de grup amb una acuradíssima composició, en el qual es representen diverses accions alhora i es juga amb l'acte de veure i de representar, és una de les grans obres de la història de l'art occidental.

Per últim un regal molt especial: l'obra preferida de la vostra professora: El jardí de les delícies.

Aquesta obra del Bosco, una de les més fascinants de la Història de l'Art, forma part de l'exposició permanent del Museu del Prado. El tríptic dedica el panell esquerre al Paradís terrenal, el panell del centre retrata el món del pecat i en el dret es representa l'Infern. És una obra de caràcter moralitzador, ple de fantasia i amb una composició aparentment caòtica, plena de xicotets detalls, que la fan increïblement fascinant.

Imatges: https://commons.wikimedia.org
webgrafia: https://www.museodelprado.es/
font:https://www.muyhistoria.es/contemporanea